Quan es troben l'arqueologia i la viticultura

Divendres, 17 d'octubre, vam reprendre les activitats dels Amics, un cop passat l'estiu. La temporada es presenta plena d'actes interessants. El primer va ser la conferència "Origen de la vinya i el vi a Catalunya", a càrrec de Dani López, arqueòleg, soci fundador de la cooperativa Arqueovitis i director del Centre d’interpretació DO Vinífera (Font de la Canya, Avinyonet del Penedès). És coautor d’una cinquantena de treballs científics i coordina el projecte d’Arqueologia del vi al Penedès.  

López, bon comunicador, va explicar tot d'històries fascinants que amaguen els jaciments arqueològics documentats a Catalunya sobre els orígens del vi i la vinya: els primers contactes colonials de fenicis i grecs ben a prop de Calafell; les proves més antigues conegudes del vi; els vaixells enfonsats a les nostres costes que transportaven centenars d’àmfores vinàries i els rituals religiosos associats a l’esperit del vi.

Al final de l’acte el conferenciant va oferir un tast de vi produït experimentalment segons la tècnica primitiva dels romans i que es comercialitza amb el nom de Judes Macabeu. Un procés senzill consistent en collir a mà, trepitjar amb els peus, deixar el most reposar en àmfores enterrades durant tres mesos i embotellar. El resultat és un vi natural prou bo atesos els comentaris dels assistents.

En record de Jordi Miracle

El passat 18 de juliol va morir Jordi Miracle, el soci número 1 dels Amics del Patrimoni de Calafell, entitat que va presidir la primera dècada del segle XXI. Llevat dels darrers temps, era un assidu a les activitats dels Amics. A banda de la seva dedicació als Amics i a la seva vida professional, dedicada al món de l'alimentació, Miracle va dedicar moltes hores a la cultura de Calafell. Va ser director del Cor Orfeó durant 21 anys i va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Calafell en la legislatura 1987-1991. 

Que descansi en pau!

Una cultura llunyana: els maies

L'arqueòleg Joan Garcia Targa ha ofert aquest divendres una conferència sobre la cultura maia, o més concretament sobre l'antiga ciutat maia de X’baatun, on està dirigint l'excavació des del 2018. La ciutat es troba en plena península del Yucatán (Mèxic), una zona caracteritzada per la frondosa vegetació que, al costat de la temperatura i la humitat i bèsties com cocodrils, serps i paparres, dificulten enormement els treballs d'excavació. Tanmateix, les successives campanyes han permès localitzar desenes d'edificacions, la majoria derruïdes, que devien conformar una ciutat viva des del segle II fins al segle XI dC. Piràmides, temples, construccions diverses... es poden anar trobant al voltant d'unes singulars llacunes molt comunes en tota la regió.

La xerrada, presentada per Josep Pou, company de batalles del ponent, ha inclòs força informació sobre la civilització maia en general, una cultura que existeix des de fa més de 3.000 anys, no circumscrita a cap frontera administrativa actual i amb una llengua encara viva avui dia. 

Aquesta conferència 'ha fet a l'hotel L'Antiga i  tanca el bloc d'actes dels Amics del Patrimoni d'aquesta primera part de l'any i cap al setembre reprendrem l'activitat, amb algunes novetats importants.

Els moros de Franco

El divendres 23 de juny, va tenir la lloc una altra de les conferències programades per a aquesta primera part de l'any. La va protagonitzar Youssef El Maimouni, escriptor i educador social, fill de Coma-ruga (on va arribar amb tan sols dues setmanes de vida), per parlar dels famosos moros de l'exèrcit franquista i tot el els envoltava, un tema incòmode, però ple de matisos. El convidat es basava en la recerca que ha realitzat, els resultats de la qual ha abocat a la seva novel·la Cuando los montes caminen, presentada també durant l'acte. 

A banda dels coneguts i inexcusables actes de brutalitat comesos per aquesta força de xoc de l'exèrcit franquista, es van explicar algunes circumstàncies de la seva participació basades en l'engany o promeses falses. Uns 500, per exemple, van ser reclutats en principi com a paletes i una vegada a la península se'ls va obligar a agafar un fusell. I moltes dones marroquines, una vegada van passar l'estret, van haver d'exercir la prostitució. I altres històries humanes no del tot mai ben explicades. El conferenciant també va aclarir alguns termes com moro, bereber i altres.

Sant Jordi 2025

Enmig del màrqueting frenètic de les editorials grans per fer publicitat de les seves novetats, sobreviuen com poden propostes d'abast local que també mereixen ser considerades de fer-les entrar a les cases dels calafellencs.

Aquest any, els Amics del Patrimoni de Calafell volen destacar tres llibres que aprofundeixen en la vida dels calafellencs de diverses èpoques. La mar calafellenca, de Jaume Solé Rubió, és un estudi etnogràfic sobre els habitants de la Platja, especialment al voltant dels anys cinquanta. Hi apareixen els renoms de les cases, les tradicions, les tècniques de pesca i els oficis que se’n derivaven, etc. 

Per altra banda, a partir del divertidíssim sainet costumista Un o altre enterrarà el darrer, Mariano Soler Olivella, el popular cafeter del cafè del Mariano, relata els costums i la manera de parlar del Poble de mitjans anys cinquanta. Aquesta obra es va estrenar el 1955 i s'ha representat dues vegades més (1983 i 1990).

Finalment, coincidint amb el 40è aniversari de Calafell Ràdio, s’ha editat una selecció dels temes que Joan Santacana Mestre explicava setmanalment a Calafell Ràdio. El llibre Mirant pel retrovisor són vuitanta relats curts que il·lustren aspectes de la vida local, des de fa dos mil anys fins a l'actualitat.

Aquest Sant Jordi, fes cultura, fes Calafell amb les publicacions dels Amics del Patrimoni de Calafell.